Marta Tafalla presenta el seu llibre Nunca sabrás a qué huele Bagdad a la Torre Vila-Puig. L'acte compta amb l'assistència d'una desena de persones.

Marta Tafalla és professora de Filosofia de la UAB. Es va llicenciar a aquesta mateixa universitat mentre treballava com a voluntària a Amnistia Internacional. Posteriorment, va realitzar estades d'investigació a les universitats de Freiburg i Münster i cursos complementaris a les universitats de Heidelberg i Bamberg. L'any 2002 es va doctorar en Filosofia amb una tesi sobre T.W.Adorno, publicada per l'editorial Herder. L'any 2004 fou becària postdoctoral DAAD (Servei Alemany d'Intercanvi Acadèmic) a la Universitat de Postdam i l'any 2006 va realitzar una estada d'investigació a la Universitat de Londres gràcies al programa de sabàtics junior de la UAB i a una beca de la Generalitat. Actualment, compagina la seva tasca docent i investigadora amb la creació literària.

Joan Carles Marset va ser l'encarregat, juntament amb Montserrat Soler, secretària executiva de l'Associació d'Amics de la UAB, de presentar l'autora als assistents. Marset, que actualment és el responsable del Servei de Publicacions de la UAB, va destacar la funció de les universitats en matèria docent, investigadora i, sobretot, de transferència de coneixement. Va assegurar que un dels retorns que la universitat fa a la societat és en matèria cultural, dinamitzant la vida social i promovent publicacions que facin replantejar diversos aspectes de la  nostra col·lectivitat. Va destacar, també, que la novel·la de Marta Tafalla és una "novel·la de compromís", que familiaritza l'anosmia (pèrdua d'olfacte) per als que no la coneixien prèviament a través del descobriment novel·lat i  fictici d'una realitat desconeguda que es mostra al lector com una "dimensió desconeguda".

Marta Tafalla es va mostrar molt agraïda amb l'Associació, amb els assistents i amb el Servei de Publicacions i va recordar la història d'una amiga seva, jardinera, que va perdre el sentit de l'olfacte. Va descriure l'anosmia, que ella pateix de manera congènita, com una deficiència sensorial, no pas com una malaltia, que pateix el 2% de la societat. Va denunciar que el sistema mèdic li presta poca atenció i que caldria una prevenció efectiva tot realitzant proves d'olfacte als més menuts per detectar de manera precoç possibles anomalies. Va recordar que quan era petita no trobava cap referent a l'art, al cinema o a la cultura en general que parlés de la falta d'olfacte. I per aquest motiu va decidir escriure el llibre: per començar a crear cultura sobre l'anosmia. "La gent creu que que la pèrdua de l'olfacte no és tan greu", va assegurar, "però aquest fet canvia molt la nostra manera d'experimentar i percebre el món que ens envolta a nivell quantitatiu, perquè es redueixen percepcions, i a nivell, evidentment, qualitatiu". Es va referir també a la vista i a l'olfacte com a sentits gestionats des del neocortex, sentits associats a la intel·lectualitat i a la comunicació, els sentits teòrics segons la tradició filosòfica. L'olfacte, però, està controlat pel sistema límbic, que també gestiona les emocions i la memòria. L'olfacte, per tant, és part important de la identitat personal.

Consulta l'entrevista amb l'autora